Àlbum digital

La Patum

2006-06-19T05:43:00.000-07:00

La Patum que comença al vespre quan encara hi ha una mica de llum al cel. Amb el so del tabal, els rituals que cada any es repeteixen a la plaça. Després dels Turcs i cavallets han sortit les maces, les primeres espurnes de foc.

L'Àliga com sempre cerimonial. Impressionant el silenci que es fa a l'inici del ball i la sensació de moviment col.lectiu que es dona quan tota la plaça segeuix els seus moviments. Enguany és el 250 anniversari.

Les guites. El foc, el tabal, les corregudes.

Els gegants i la gent. Feia les fotos a pols, cercant en part la sensació de massa de colors i formes en el que es converteix els milers de braços i caps saltant.

Els nans nous. De sempre un dels moments de participació ritual de tota la plaça. Aquest any, però amb l'afegit que qui feia ballar el nan del gorro ja no hi és. M'impressiona pensar com la violència gratuïta li va manllevar la vida. Hi ha una parcarta que el recorda, i al terra del firal hi havia un pom de flors. La foto no és massa bona, però volia que n'hi hagués alguna dels nans nous.

I els plens. Impressionants com sempre.

Port de Barcelona

2006-02-15T23:44:00.000-08:00

Quelcom que feia temps tenia ganes de provar. Donar un lleu moviment a la fotografia, tant subtil que faci dubtar de si estem en una fotografia encara o no.

D'altra banda les imatges. Imatges del port de Barcelona del 2003. Sobretot al capvespre la llum tenia una màgia especial. El color i la llum canviava depressa a mesura que avançava el capvespre.

Smoke

2006-02-15T06:40:00.000-08:00

No és que ara m'hagi passat al tabac. Que va. El títol és tret de la pel·lícula on el Harvey Keitel surt cada dia a la mateixa hora i fotografia una cantonada de Nova York. I de la col·lecció d'imatges en surt una pel·lícula.

Aquesta és doncs la primera foto d'una sèrie que no sé fins on arribarà. Diversos dies (ja no dic cada dia que seria excessiu) fer una foto al mateix lloc i a la mateixa hora. I veure com canvia el paisatge, la llum, la gent.

La ciutat sempre és canviant. Mil històries que s'entrecreuen als carrers, als vagons, a les escales, a les andanes.

Sabadell-Castellar cada 15'

2006-02-15T06:34:00.000-08:00

Aquest és el lema que duent els autobusos. Per nosaltres encara les vallesanes. De moment acompleixen la freqüència i els horaris, veurem si dura. Fins ara l'experiència ha ratllat la desesperació i la poca vergonya de no intentar fer decent el transport públic.

Ahir vaig arribar que marxava un bus i mentre vaig esperar el següent em vaig entretenir a fer proves amb la càmera. Poso les fotos a continuació. El Vapor Badia, l'estació, la gent que passava i l'interior del bus. Il.luminacions nocturnes, jugar deliberadament amb les velocitats d'obturació baixes, les temperatures de color extranyes de la il.luminació artificial. Ah, i el següent autobús va arribar puntual. Tot un éxit.

22@

2006-02-15T01:30:00.000-08:00

De la xurreria al gratacels de colors. Dels paratges que fa anys eren descampats oblidats, pisos i cases baixes que convivien amb naus industrials i magatzems de transport, als espais i edificis que aquests dies són objecte d'una exposició a Nova York.

Parcelar la realitat porta a coses d'aquestes. Línies, colors i textures gràficament impactants però que mostren una realitat diferent del que veus i vius quan mires directament al món. Clar que pots trobar la gràcia d'una composició o falsejar malèvolament la realitat.

I no parlo només d'imatges. També la paraula pot ésser un instrument de manipulació, una eina per la mentida i la falsedat. La següent foto és presa des del parc que hi ha a l'interior de la plaça. Al costat del monolit que recorda que les assembles de Pau i Treva es van iniciar a Toluges, al Rosselló, el 1027 presidides per l'Abat Oliba. Els temps en els que vam ser la primera nació d'Europa a fer passes per sortir de la foscor dels temps feudals, uns temps en els que hi ha qui encara es veu que hi viu.

Eclipsi anular de sol. ·3 d'octubre del 2005

2005-10-03T12:54:00.000-07:00

El dia s'ha llevat estrenyinat, amb sol. Feia un aire fred i hi havia núvols estilitzats pel vent. Hauria volgut estar a la zona d'anul.laritat però quedava massa lluny. Tot i així ha estat bé.

Hem baixat al pati de Cosmocaixa. Hi havia telescopis i retransmissió en directe des de la zona d'anul.laritat.

Una seqüència de l'eclipsi. Tres estant fetes posant directament la càmera a l'ocular del telescopi. La quarta és una projecció des del CosmoCaixa de Madrid del moment de la anul·laritat.

M'ha impressionat tornar a veure el sol eclipsant-se. M'ha recordat el 99 més enllà de París, la sensació de veure evolucionar el disc fosc de la lluna davant del sol. En aquella ocasió vam muntar uns prismàtics que projectaven la silueta de l'eclipsi sobre una cartolina blanca. Malaudarament 10 minuts abans de la totalitat es va ennuvolar del tot i, quan va caure la foscor, plovia. Tot i així va ser impressionant sentir com queia la nit al mig del dia. Els eclipsis totals de sol no són massa abundants, clar. Espero que el de Líbia del mes vinent vagi bé. També els altres que de tant en tant hi haurà fins al del Delta de l'Ebre. El 2026.

La Mola

2005-07-01T04:53:00.000-07:00

Hivern del 1981 si no recordo malament. Hi havia engegada la campanya per a declarar el massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac parc natural. Corrien projectes de fer, per exemple, un parador nacional a l'indret del Cavall Bernat. La urbanització pel cantó de Matadepera havia arribat ja als peus del mateix cingle. Dins de la campanya es va dur a terme un concurs de fotografia per tal de donar a conèixer indrets del parc (del futur parc llavors) i fer campanya per una actuació pública decidida en aquest sentit.

La foto de les alzines va fer el tercer premi. És del darrer tram del camí dels Monjos, pràcticament al darrer repetxó abans del pla del cim. Hi havia una mica de boira baixa. Sempre que he passat després pel lloc m'he mirat els mateixos arbres i no reconec l'indret. Sense boira sembla del tot impossible que sigui el lloc de la foto.

Com a col.lecció de blanc i negre vaig fer premi a la col.lecció. El trofeig, un tronc d'alzina sureda amb un dibuix a ploma de la Castellassa. Llavors no m'imaginava ni remotament que uns anys després aniria a viure a Castellar.

Vam estar pujant dos o tres diumenges a resseguir el parc. Un dia ens vam trobar amb el pastor i el ramat. La foto va guanyar en la categoria d'activitats humanes.

Dues de la taula d'orientació enmig de la boira. No les vaig presentar al concurs. Les he recuperat ara. Una mica em recorden una analogia de la vida. Del temps que hi sóm, de com intentem transmetre als fills el que sentim. I també del temps que en marxem.

Catàleg d'escultures

2005-06-21T02:39:00.000-07:00

Dues imatges recuperades d'una feina de fa molt temps. Es tractava de fer un catàleg de les escultures del Salvador Mañosa. Més enllà de reproduir les obres cercàvem també l'objectiu de treballar cada imatge de forma individualitzada. Les ombres, els marcs i les línies intentaven crear la individualització de cada escultura i alhora la creació d'una línia estètica comuna a tot el catàleg.

Catalunya Nord

2005-06-21T02:23:00.000-07:00

Tres imatges de la costa de la Catalunya Nord. Les fotos dels fars corresponen a dies de tramuntana forta, amb les onades estavellant-se contra les estructures metàl.liques. La de la barca és de la platja de Cotlliure. Molt típica.

Avià

2005-06-17T01:11:00.000-07:00

Caminada d'Avià, potser el 1994 o 1995, no ho recordo bé. Era de les primeres i hi va haver un rally fotogràfic. Els paisatges verds em recorden ara paisatges del nord, potser pel contrast amb la sequera d'aquest any i amb el fet que progressivament els mesos cada vegada són més eixuts. Els paisatges cada vegada tenen menys verd. Ens desertitzem? Potser. Esperem que no.

Les dues fotos les vaig fer en gran fa anys, abans de les impressions digitals, i encara són penjades a la pared de Barberà. Potser encara tenen una temperatura de color massa freda. Provenen de negatius escanejats.

Una tercera foto del mateix dia, precisament la que va acabar premiada. Curiosament aquesta foto va engegar una discussió. Hi havia un tema obligat, deixalles. Jo duia una llauna buida a la butxaca, la vaig posar sobre el fang, vaig fer la fotografia i me la vaig endur. Em va a caure a sobre una bronca en tota regla d'un company xiruquero dient que allò era manipular la realitat. Bé, si, clar que ho és. Però és allò que és important? L'aferrament gairebé metafísic a reproduir la realitat sense cap mena de canvi, o enviar un missatge el més clar possible? La meva opció és clara. Aquí m'impressionava l'entorn de sequera sobre el qual un objecte carismàtic de la realitat social actual es deforma. Les interrelacions a la vida són múltiples i complexes. Bé, aquí hi ha la foto.

Tuníssia 1997

2005-06-16T02:33:00.000-07:00

Tuníssia, març del 1997. Fèiem un viatge turístic i típic però ens vam trobar amb quelcom inesperat. Arrel de l'avaria d'un jeep va arribar el Mohamed, un bereber que feia de guia. La major part del viatge va ser allò que era d'esperar, una ruta amb turistes. Però tot travessant el desert vam passar prop de la Haima on vivia la seva família i ens va demanar d'aturar-nos per veure'ls. Van ser només un parell d'hores, però sobretot una estona en el que no vam ser tractats de turistes sinó de la gent amb qui treballava aquells dies el fill. Ens van fer tè, van preparar pa, vam seure una estona amb ells i vam marxar. Res a veure amb totes les altres experiències del viatge clarament turístiques.

Tant la dona com la noia les vaig fotografiar dins al haima. Eren la tia i la germana del Mohamed respectivament. Estrenava el 210 i crec que era la primera vegada que el feia servir per a retrat. Després vaig muntar les dues composicions, retallant les cares i col.locant-les sobre diferents fons. Era als inicis del 1998, quan acabava de descobrir el Photoshop.

El fons de la foto de la dona és un tsar dels que vam veure en la ruta pel desert de pedra. El fons de la foto de la noia és la mesquita de Monastir.

La sèrie de les quatre fotos les vaig presentar a la Biennal Aqüeducte 98. Com a col.lecció van anar tirant fins bastant al final del fallo però van caure poc abans dels premis. De totes maneres en vaig estar content. Llavors en les obres individuals, la de la dona i el tsar va fer medalla. La Biennal conmemorava també el 50é anniversari de la FIAP (Federació Internacional de l'Art Fotogràfic).

Finalment la darrera foto de la sèrie. La nena era a una parada d'alfombres, els mocadors a unes paradetes turístiques a les muntanyes de l'Atles i les dunes del desert corresponen a les de Douz.

Gallocanta

2005-04-21T06:55:00.000-07:00

Llacuna de Gallocanta. Feia temps que volia posar aquestes fotos. Sobretot després que el César en posés tres al seu blog i una, la segona, porta més de 20.000 visites.
Era el novembre del 2003. Durant unes setmanes s'aturen a la llacuna les grues que emigren d'Escandinàvia cap a Extremadura i el Marroc. Hi ha nits que a la llacuna hi dormen set milt, vint milt, trenta mil grues. I quan arriba la matinada, en menys de mitja hora totes aixequen el vol. Dues imatges de la primera matinada.

La segona matinada va ser completament diferent. El sol no va sortir fins molta estona després, amagat com estava darrera les boires. La llum totalment freda. Hi havia lluna encara. Algunes grues hi volaven per davant. Un espectacle diferent.

Durant el dia passejàvem pels voltants de la llacuna. A estones va sortir el sol il.luminant les fulles daurades dels pollancres. A estones va ploure. I després va sortir el sol. I amb ell l'arc de Sant Martí. Hi ha una imatge gran asociada a la de l'arc d'aquesta plana.

Guggenheim

2005-04-21T06:47:00.000-07:00

L'edifici que canvia de color. Del platejat al daurat.
Havia passat per aquesta part de Bilbao fa molts anys, quan era un moll de grues, ferralles i dipòsits industrials. És una mica increïble veure com és ara.
M'agraden les formes externes del museu, les corbes, les lluentors, els reflexes de la llum.

Zumaia

2005-04-21T06:34:00.000-07:00

Donostia, estiu del 2003. La platja de Zumaia sempre la he trobat genial. Amb les marees que la inunden o la deixen al descobert amb el seu sol de pedra, sorra i aigua. Els estrats són gairebé verticals . L'aigua els erosiona com si fòssin esquenes de drac. El verdet i les molses els cobreixen. Quelcom genial.

Bicicletes

2005-04-21T04:23:00.000-07:00

Un carrer d'Amsterdam el 1990. Els vidres que deixen entreveure la gent prenent una cervesa o un café. Aquell juliol feia molt vent i molt fred a Holanda. Venia de gust entrar a un bar com aquest, seure una estona, reposar de la ventada. I la bicicleta a fora. Aquesta és clarament d'exposició, de mostra. Però en general era curiós veure la inexistència de les BTTs per Holanda. Clar, tot tant pla que t'avorreixes de pedalejar. Qui necessita una bici amb canvis?
Els colors de la imatge m'agraden. Tot de tots marronosos, càlids.

Un carrer de Roscoff, a la Bretanya, el 2004. Una altra bicicleta com a reclam turístic d'un restaurant. Però també dona per a una imatge propia. Les cebes són típiques de la regió. Vent, fred, el dia amenaçava pluja. Finalment ho va fer.

Nus en low key

2005-04-21T02:55:00.000-07:00

Feia temps que no entrava al plató i feia sessió amb model. Aquesta vegada va ser per provar la D-70 que m'havien deixat (gràcies, of course). He estat provant de retornar al blanc i negre a partir d'una captura digital. Aquestes fotos estan fetes passat l'arxiu RGB a Lab i treballant amb Nivells sobre el Canal L. Intento situar les imatges en low key. Interessant la sustitució de la duresa del paper i les condicions dels líquids pels controls digitals. Feia anys que no feia blanc i negre.

Rituals

2005-04-12T06:45:00.000-07:00

Hi ha rituals que es repeteixen any rera any. Cicles de vida. Com la primavera que arriba, el cirerer que floreix, els amics que venen a veure'l. I uns mesos més tard les cireres.

M'agraden especialment els tons blancs que han quedat en la flor. Quan vaig fer la foto feia molt vent i les fulles semblen tenir una textura especial. També resulta curiós el to tant blau del cel sense haver fet servir cap mena de filtre polaritzador.

Aquest any, a part de les flors, també una papallona.

Delta de l'Ebre

2005-04-12T06:32:00.000-07:00

Detalls del Delta. Hi ha els tractors de rodes inmenses que s'endinsen en camps anegats d'aigua per llaurar. I que passen bona part de l'any en sec, esperant. Les tres imatges corresponen a detalls de la roda d'un d'aquests tractors.

Una altra foto, en aquest cas més típica. Una posta de sol sobre d'aigua encalmada.

Pocs comentaris més. Ara sembla que s'ha aturat el pla hidrològic, però no se sap mai. Sempre cal estar alerta. Potser únicament una de les estrofes d'una jota tortosina cantada pel Quico el Cèlio.

Que l'aigua baixa per l'Ebre
i per l'Ebre ha de baixar.

Dibuixos a la sorra

2005-01-24T02:40:00.000-08:00

Una de les platges de les Ries Altes entre Lugo i La Corunya el 1983.
La marea baixa dibuixant textures a la sorra, quan les ones ja s'han enretirat i hi ha tot de petits rierols que van regalimant durant hores.
L'experiència de les marees és totalment desconeguda al Mediterrani. Durant l'any que vaig estar a Galícia em vaig arribar a acostumar a veure el mar esverat, canviant, sempre imprevisible. Recordo que quan tornava en tren i tornava a veure el Mediterrani per Sant Vicenç de Calders, la sensació era de retrobar-me amb un mar de joguina.

Fornells

2005-01-24T02:35:00.000-08:00

Una altra de les meves antigues imatges de Menorca. Una pared, teules i canalons de Fornells al 1987. El cel no era negre, clar, però el pol.laritzador tancat al màxim i la blancor de la pared van provocar el contrast. Aquesta va ser una de les fotos amb que vaig participar al 92 a l'exposició que vam fer a Sant Petersburg amb l'Agrupació. Per cert, l'adreça de l'Agrupació Fotogràfica és www.afocer.org.

Gebre

2005-01-13T07:21:00.000-08:00

Fa dies que hi ha comarques de Catalunya sota la boira gebradora. Al Vallès no hem arribat a tant, clar, però alguna glaçada matinera ha creat geografies blanques que es desfan ràpidament amb el sol. Llavors durant una estona es formen boirines que creen paisatges efímers amb la llum que es filtra entre els arbres.
Les fotos són de prop de la Torre Negra, a Sant Cugat. Un dels indrets que encara resten del Vallès de boscos i camps. Un paisatge que no fa masses anys era general a la comarca i que avui és important preservar.

Marroc

2005-01-11T02:56:00.000-08:00

Algunes imatges més del Marroc, del gener del 2002. Les portes són de Aït Benadou. Es tracta d'una de les kashbas, les poblacions edificades amb fang, palla i fusta.
Els dos retrats corresponen, un al moment de travessar l'Atles i l'altra a un dels carrers de Marràqueix.

Gimp

2005-01-10T04:21:00.000-08:00

Després d'uns dies d'inactivitat, una primera prova amb Gimp. Estic comparant les possibilitats que permeten Gimp i Photoshop com a programes d'edició fotogràfica pertanyents respectivament als entorns de software lliure i de programes comercials. Aviat espero tenir un article comparatiu prou extens.

La foto original és del juny del 1980 i va ser feta a Banyoles.

Illes Lofoten

2004-12-28T05:18:00.000-08:00

Per aquests dies de fred un record de zones on la fredor és molt més intensa i la manca de llum dura mesos.
Són fotografies del Juliol del 1985, d'una gelera escandinava i de les Illes Lofoten. Hi vam arribar tornant del Cap Nord.
A la gelera s'hi arribava després de travessar un llac amb barca i caminar una estona. Ara es veu que ho tenen prohibit, però ens vam endinsar per sota les coves de gel i era impressionant veure com desde sota un gruix de varis metres de gel, aquest era blavós. El dia estava núvol. Suposo que amb sol deu ser espectacular.

Les Lofoten les vaig trobar espectaculars. Conectades per ponts o per vaixells, amb pobles arran d'aigua, amb la sensació dels pics del Pirineu envoltats directament pel mar.
El sol va anar baixant, però tampoc no massa. Al migdia es quedava a mitja alçada, a la nit a prop de l'horitzó sense arribar-hi. La fotografia de la gavina està presa a les dotze de la nit, des del vaixell que anava de les Lofoten al continent.

La Vall del Riucorb

2004-12-28T02:08:00.000-08:00

Maig del 2004 per la Vall del Riucorb. A la primavera una explosió de colors i contrastos per tot arreu. El color de les flors sobre la fusta envellida de les portes, els punts lluents sobre la catifa verda dels camps de blat. El César fa temps que té al seu blog (http://obm.corcoles.net/) les fotografies de les flors.
La dels miralls és nova. Em va agradar el contrast d'elements urbans que reflecteixen un entorn natural i unes carreteres de sentits oposats.