Tuníssia 1997

Tuníssia, març del 1997. Fèiem un viatge turístic i típic però ens vam trobar amb quelcom inesperat. Arrel de l'avaria d'un jeep va arribar el Mohamed, un bereber que feia de guia. La major part del viatge va ser allò que era d'esperar, una ruta amb turistes. Però tot travessant el desert vam passar prop de la Haima on vivia la seva família i ens va demanar d'aturar-nos per veure'ls. Van ser només un parell d'hores, però sobretot una estona en el que no vam ser tractats de turistes sinó de la gent amb qui treballava aquells dies el fill. Ens van fer tè, van preparar pa, vam seure una estona amb ells i vam marxar. Res a veure amb totes les altres experiències del viatge clarament turístiques.

Tant la dona com la noia les vaig fotografiar dins al haima. Eren la tia i la germana del Mohamed respectivament. Estrenava el 210 i crec que era la primera vegada que el feia servir per a retrat. Després vaig muntar les dues composicions, retallant les cares i col.locant-les sobre diferents fons. Era als inicis del 1998, quan acabava de descobrir el Photoshop.

El fons de la foto de la dona és un tsar dels que vam veure en la ruta pel desert de pedra. El fons de la foto de la noia és la mesquita de Monastir.

La sèrie de les quatre fotos les vaig presentar a la Biennal Aqüeducte 98. Com a col.lecció van anar tirant fins bastant al final del fallo però van caure poc abans dels premis. De totes maneres en vaig estar content. Llavors en les obres individuals, la de la dona i el tsar va fer medalla. La Biennal conmemorava també el 50é anniversari de la FIAP (Federació Internacional de l'Art Fotogràfic).

Finalment la darrera foto de la sèrie. La nena era a una parada d'alfombres, els mocadors a unes paradetes turístiques a les muntanyes de l'Atles i les dunes del desert corresponen a les de Douz.