Avià

Caminada d'Avià, potser el 1994 o 1995, no ho recordo bé. Era de les primeres i hi va haver un rally fotogràfic. Els paisatges verds em recorden ara paisatges del nord, potser pel contrast amb la sequera d'aquest any i amb el fet que progressivament els mesos cada vegada són més eixuts. Els paisatges cada vegada tenen menys verd. Ens desertitzem? Potser. Esperem que no.

Les dues fotos les vaig fer en gran fa anys, abans de les impressions digitals, i encara són penjades a la pared de Barberà. Potser encara tenen una temperatura de color massa freda. Provenen de negatius escanejats.

Una tercera foto del mateix dia, precisament la que va acabar premiada. Curiosament aquesta foto va engegar una discussió. Hi havia un tema obligat, deixalles. Jo duia una llauna buida a la butxaca, la vaig posar sobre el fang, vaig fer la fotografia i me la vaig endur. Em va a caure a sobre una bronca en tota regla d'un company xiruquero dient que allò era manipular la realitat. Bé, si, clar que ho és. Però és allò que és important? L'aferrament gairebé metafísic a reproduir la realitat sense cap mena de canvi, o enviar un missatge el més clar possible? La meva opció és clara. Aquí m'impressionava l'entorn de sequera sobre el qual un objecte carismàtic de la realitat social actual es deforma. Les interrelacions a la vida són múltiples i complexes. Bé, aquí hi ha la foto.