Illes Lofoten

Per aquests dies de fred un record de zones on la fredor és molt més intensa i la manca de llum dura mesos.
Són fotografies del Juliol del 1985, d'una gelera escandinava i de les Illes Lofoten. Hi vam arribar tornant del Cap Nord.
A la gelera s'hi arribava després de travessar un llac amb barca i caminar una estona. Ara es veu que ho tenen prohibit, però ens vam endinsar per sota les coves de gel i era impressionant veure com desde sota un gruix de varis metres de gel, aquest era blavós. El dia estava núvol. Suposo que amb sol deu ser espectacular.

Les Lofoten les vaig trobar espectaculars. Conectades per ponts o per vaixells, amb pobles arran d'aigua, amb la sensació dels pics del Pirineu envoltats directament pel mar.
El sol va anar baixant, però tampoc no massa. Al migdia es quedava a mitja alçada, a la nit a prop de l'horitzó sense arribar-hi. La fotografia de la gavina està presa a les dotze de la nit, des del vaixell que anava de les Lofoten al continent.

La Vall del Riucorb

Maig del 2004 per la Vall del Riucorb. A la primavera una explosió de colors i contrastos per tot arreu. El color de les flors sobre la fusta envellida de les portes, els punts lluents sobre la catifa verda dels camps de blat. El César fa temps que té al seu blog (http://obm.corcoles.net/) les fotografies de les flors.
La dels miralls és nova. Em va agradar el contrast d'elements urbans que reflecteixen un entorn natural i unes carreteres de sentits oposats.

Correfocs

Les espurnes, el fum, la manca de llum que obliga a treballar amb velocitats d'obturació baixes. Tot plegat es mescla per a crear imatges on unes vegades els tremolors, altres les borrositats o les imatges mogudes esdevenen plasticitat. Les fotografies corresponen a la Festa Major del 2004 de Castellar. Era la primera vegada que feia servir una càmera digital en un correfoc. La inmediatesa de veure els resultats, la gran sensibilitat de les càmeres, la facilitat per a moure't entre la gent, ..., són factors que donen molta gràcia a l'experiència.

Amics

Perquè una foto de flors amb el títol d'amics? Bé, tot té la seva explicació. La foto està feta a un balcó de Planoles el Juliol del 2004. Amb una Nikon D-70, una veritable delícia que jo tenia a les mans per primera vegada. Poder disparar amb el 210 sobre flors diminutes i jugar amb el focus selectiu és tota una experiència.
Bé, i ara els amics. El dia de la foto ens havíem trobar tota una colla. Un em va deixar provar la D-70. Un altre, ara mateix, és de camí a cercar-ne una altra per ell. Els amics, clar. Les fotos no serien el mateix si no les poguèssim ensenyar i compartir. Els aparells són més interessants quan són diverses les mans que hi experimenten.

Panoràmiques

Tardor del 2003.
Baixava de Castellar a Sabadell quan em vaig trobar amb aquesta sortida de sol. Vaig tornar enrera a buscar la càmera, per pujar al turó dels Fruiters i fer la fotografia.
La escena està captada amb tres preses, muntades posteriorment com a panoràmica.

La fotografia de l'Arc de Sant Martí és també de la mateixa tardor. d'uns dies abans. Està feta a primera hora de la tarda a la llacuna de Gallocanta (Guadalajara-Saragossa). Havia estat plovent una estona abans quan va sortir l'arc.
A la matinada, a la llacuna, era tot un espectacle veure com milers de grues, que s'aturaven uns dies en el seu viatge d'Escandinàvia a Extremadura, enlairaven el vol.

Es Arenals

Setembre del 2003. Formentera.
Els colors del mar a Formentera són genials, canviants, d'uns blaus nets i transparents. El matí estava ennuvolat. Anava amb bicicleta, seguint els camins entre les dunes. Fent aturades freqüents per captar imatges. Uns varadors de la platja de's Arenals em van agradar.
Posteriorment la fotografia està tractada per tal d'ajustar independentment les llums de la sorra i la fusta, i el cel.

Binibeca

Juliol del 1987. El clàssic blanc de Binibeca amb un element, també blanc, inesperat. El gos s'hi va estar una bona estona, mirant i sense moure's. Continuant la textura blanca de teules i pareds amb la seva pell. El cel va pendre dos tons en funció de la orientació del pol.laritzador.



Moixiganga

La mirada de la dona mirant la Moixiganga com un esguarda cap a formes culturals cada vegada més allunyades del temps actual però que probablement ella va viure com a present fa anys. Em va agradar la combinació dels dos elements. Vaig simplificar la composició eliminant amb el tampó alguns fotrògrafs que estaven darrera l'escenari. Manipulació de la realitat? Simplement aprofitar la oportunitat de poder fer fotografies encara que hi hagi elements que no formen part de la composició i esborrar-los després? És un debat que s'ha obert amb la fotografia digital, el de fins a quin punt és lícit retocar les imatges. D'altra banda penso que sempre hem fet al laboratori retocs i manipulacions. Abans amb màscares de cartolina i les mans, ara amb màscares digitals i múltiples eines de retoc.

Sahara

Un dia al matí passejant sol entre les dunes. Només sorra i cel. I el vent, el sol, el silenci.
Un espai impressionant, canviant en els detalls i inmutable en la infinitud de tot arreu on arriba la mirada.

Souc dels Tintorers

Passejava pels carrers de Marràqueix. Un dia d'hivern, a l'inici de l'any. Feia sol però els carrers estaven en l'ombra. Una barreja de colors, llums, sorolls i olors. Gent i soroll per tot arreu.
Els artesans s'agrupaven per carrers, per barris. El souc dels tintorers era ple de color per tot arreu. Color per tot arreu. Intens, mesclat amb les olors.