Catàleg d'escultures

Dues imatges recuperades d'una feina de fa molt temps. Es tractava de fer un catàleg de les escultures del Salvador Mañosa. Més enllà de reproduir les obres cercàvem també l'objectiu de treballar cada imatge de forma individualitzada. Les ombres, els marcs i les línies intentaven crear la individualització de cada escultura i alhora la creació d'una línia estètica comuna a tot el catàleg.

Catalunya Nord

Tres imatges de la costa de la Catalunya Nord. Les fotos dels fars corresponen a dies de tramuntana forta, amb les onades estavellant-se contra les estructures metàl.liques. La de la barca és de la platja de Cotlliure. Molt típica.

Avià

Caminada d'Avià, potser el 1994 o 1995, no ho recordo bé. Era de les primeres i hi va haver un rally fotogràfic. Els paisatges verds em recorden ara paisatges del nord, potser pel contrast amb la sequera d'aquest any i amb el fet que progressivament els mesos cada vegada són més eixuts. Els paisatges cada vegada tenen menys verd. Ens desertitzem? Potser. Esperem que no.

Les dues fotos les vaig fer en gran fa anys, abans de les impressions digitals, i encara són penjades a la pared de Barberà. Potser encara tenen una temperatura de color massa freda. Provenen de negatius escanejats.

Una tercera foto del mateix dia, precisament la que va acabar premiada. Curiosament aquesta foto va engegar una discussió. Hi havia un tema obligat, deixalles. Jo duia una llauna buida a la butxaca, la vaig posar sobre el fang, vaig fer la fotografia i me la vaig endur. Em va a caure a sobre una bronca en tota regla d'un company xiruquero dient que allò era manipular la realitat. Bé, si, clar que ho és. Però és allò que és important? L'aferrament gairebé metafísic a reproduir la realitat sense cap mena de canvi, o enviar un missatge el més clar possible? La meva opció és clara. Aquí m'impressionava l'entorn de sequera sobre el qual un objecte carismàtic de la realitat social actual es deforma. Les interrelacions a la vida són múltiples i complexes. Bé, aquí hi ha la foto.

Tuníssia 1997

Tuníssia, març del 1997. Fèiem un viatge turístic i típic però ens vam trobar amb quelcom inesperat. Arrel de l'avaria d'un jeep va arribar el Mohamed, un bereber que feia de guia. La major part del viatge va ser allò que era d'esperar, una ruta amb turistes. Però tot travessant el desert vam passar prop de la Haima on vivia la seva família i ens va demanar d'aturar-nos per veure'ls. Van ser només un parell d'hores, però sobretot una estona en el que no vam ser tractats de turistes sinó de la gent amb qui treballava aquells dies el fill. Ens van fer tè, van preparar pa, vam seure una estona amb ells i vam marxar. Res a veure amb totes les altres experiències del viatge clarament turístiques.

Tant la dona com la noia les vaig fotografiar dins al haima. Eren la tia i la germana del Mohamed respectivament. Estrenava el 210 i crec que era la primera vegada que el feia servir per a retrat. Després vaig muntar les dues composicions, retallant les cares i col.locant-les sobre diferents fons. Era als inicis del 1998, quan acabava de descobrir el Photoshop.

El fons de la foto de la dona és un tsar dels que vam veure en la ruta pel desert de pedra. El fons de la foto de la noia és la mesquita de Monastir.

La sèrie de les quatre fotos les vaig presentar a la Biennal Aqüeducte 98. Com a col.lecció van anar tirant fins bastant al final del fallo però van caure poc abans dels premis. De totes maneres en vaig estar content. Llavors en les obres individuals, la de la dona i el tsar va fer medalla. La Biennal conmemorava també el 50é anniversari de la FIAP (Federació Internacional de l'Art Fotogràfic).

Finalment la darrera foto de la sèrie. La nena era a una parada d'alfombres, els mocadors a unes paradetes turístiques a les muntanyes de l'Atles i les dunes del desert corresponen a les de Douz.