La Mola

Hivern del 1981 si no recordo malament. Hi havia engegada la campanya per a declarar el massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac parc natural. Corrien projectes de fer, per exemple, un parador nacional a l'indret del Cavall Bernat. La urbanització pel cantó de Matadepera havia arribat ja als peus del mateix cingle. Dins de la campanya es va dur a terme un concurs de fotografia per tal de donar a conèixer indrets del parc (del futur parc llavors) i fer campanya per una actuació pública decidida en aquest sentit.

La foto de les alzines va fer el tercer premi. És del darrer tram del camí dels Monjos, pràcticament al darrer repetxó abans del pla del cim. Hi havia una mica de boira baixa. Sempre que he passat després pel lloc m'he mirat els mateixos arbres i no reconec l'indret. Sense boira sembla del tot impossible que sigui el lloc de la foto.



Com a col.lecció de blanc i negre vaig fer premi a la col.lecció. El trofeig, un tronc d'alzina sureda amb un dibuix a ploma de la Castellassa. Llavors no m'imaginava ni remotament que uns anys després aniria a viure a Castellar.



Vam estar pujant dos o tres diumenges a resseguir el parc. Un dia ens vam trobar amb el pastor i el ramat. La foto va guanyar en la categoria d'activitats humanes.



Dues de la taula d'orientació enmig de la boira. No les vaig presentar al concurs. Les he recuperat ara. Una mica em recorden una analogia de la vida. Del temps que hi sóm, de com intentem transmetre als fills el que sentim. I també del temps que en marxem.