Àlbum digital

Thursday, April 21, 2005

Gallocanta

Llacuna de Gallocanta. Feia temps que volia posar aquestes fotos. Sobretot després que el César en posés tres al seu blog i una, la segona, porta més de 20.000 visites.
Era el novembre del 2003. Durant unes setmanes s'aturen a la llacuna les grues que emigren d'Escandinàvia cap a Extremadura i el Marroc. Hi ha nits que a la llacuna hi dormen set milt, vint milt, trenta mil grues. I quan arriba la matinada, en menys de mitja hora totes aixequen el vol. Dues imatges de la primera matinada.





La segona matinada va ser completament diferent. El sol no va sortir fins molta estona després, amagat com estava darrera les boires. La llum totalment freda. Hi havia lluna encara. Algunes grues hi volaven per davant. Un espectacle diferent.



Durant el dia passejàvem pels voltants de la llacuna. A estones va sortir el sol il.luminant les fulles daurades dels pollancres. A estones va ploure. I després va sortir el sol. I amb ell l'arc de Sant Martí. Hi ha una imatge gran asociada a la de l'arc d'aquesta plana.





Guggenheim

L'edifici que canvia de color. Del platejat al daurat.
Havia passat per aquesta part de Bilbao fa molts anys, quan era un moll de grues, ferralles i dipòsits industrials. És una mica increïble veure com és ara.
M'agraden les formes externes del museu, les corbes, les lluentors, els reflexes de la llum.







Zumaia

Donostia, estiu del 2003. La platja de Zumaia sempre la he trobat genial. Amb les marees que la inunden o la deixen al descobert amb el seu sol de pedra, sorra i aigua. Els estrats són gairebé verticals . L'aigua els erosiona com si fòssin esquenes de drac. El verdet i les molses els cobreixen. Quelcom genial.






Bicicletes

Un carrer d'Amsterdam el 1990. Els vidres que deixen entreveure la gent prenent una cervesa o un café. Aquell juliol feia molt vent i molt fred a Holanda. Venia de gust entrar a un bar com aquest, seure una estona, reposar de la ventada. I la bicicleta a fora. Aquesta és clarament d'exposició, de mostra. Però en general era curiós veure la inexistència de les BTTs per Holanda. Clar, tot tant pla que t'avorreixes de pedalejar. Qui necessita una bici amb canvis?
Els colors de la imatge m'agraden. Tot de tots marronosos, càlids.



Un carrer de Roscoff, a la Bretanya, el 2004. Una altra bicicleta com a reclam turístic d'un restaurant. Però també dona per a una imatge propia. Les cebes són típiques de la regió. Vent, fred, el dia amenaçava pluja. Finalment ho va fer.


Nus en low key

Feia temps que no entrava al plató i feia sessió amb model. Aquesta vegada va ser per provar la D-70 que m'havien deixat (gràcies, of course). He estat provant de retornar al blanc i negre a partir d'una captura digital. Aquestes fotos estan fetes passat l'arxiu RGB a Lab i treballant amb Nivells sobre el Canal L. Intento situar les imatges en low key. Interessant la sustitució de la duresa del paper i les condicions dels líquids pels controls digitals. Feia anys que no feia blanc i negre.








Tuesday, April 12, 2005

Rituals

Hi ha rituals que es repeteixen any rera any. Cicles de vida. Com la primavera que arriba, el cirerer que floreix, els amics que venen a veure'l. I uns mesos més tard les cireres.

M'agraden especialment els tons blancs que han quedat en la flor. Quan vaig fer la foto feia molt vent i les fulles semblen tenir una textura especial. També resulta curiós el to tant blau del cel sense haver fet servir cap mena de filtre polaritzador.

Aquest any, a part de les flors, també una papallona.







Delta de l'Ebre

Detalls del Delta. Hi ha els tractors de rodes inmenses que s'endinsen en camps anegats d'aigua per llaurar. I que passen bona part de l'any en sec, esperant. Les tres imatges corresponen a detalls de la roda d'un d'aquests tractors.







Una altra foto, en aquest cas més típica. Una posta de sol sobre d'aigua encalmada.

Pocs comentaris més. Ara sembla que s'ha aturat el pla hidrològic, però no se sap mai. Sempre cal estar alerta. Potser únicament una de les estrofes d'una jota tortosina cantada pel Quico el Cèlio.

Que l'aigua baixa per l'Ebre
i per l'Ebre ha de baixar.