Port de Barcelona

Quelcom que feia temps tenia ganes de provar. Donar un lleu moviment a la fotografia, tant subtil que faci dubtar de si estem en una fotografia encara o no.

D'altra banda les imatges. Imatges del port de Barcelona del 2003. Sobretot al capvespre la llum tenia una màgia especial. El color i la llum canviava depressa a mesura que avançava el capvespre.

Smoke

No és que ara m'hagi passat al tabac. Que va. El títol és tret de la pel·lícula on el Harvey Keitel surt cada dia a la mateixa hora i fotografia una cantonada de Nova York. I de la col·lecció d'imatges en surt una pel·lícula.

Aquesta és doncs la primera foto d'una sèrie que no sé fins on arribarà. Diversos dies (ja no dic cada dia que seria excessiu) fer una foto al mateix lloc i a la mateixa hora. I veure com canvia el paisatge, la llum, la gent.

La ciutat sempre és canviant. Mil històries que s'entrecreuen als carrers, als vagons, a les escales, a les andanes.

Sabadell-Castellar cada 15'

Aquest és el lema que duent els autobusos. Per nosaltres encara les vallesanes. De moment acompleixen la freqüència i els horaris, veurem si dura. Fins ara l'experiència ha ratllat la desesperació i la poca vergonya de no intentar fer decent el transport públic.

Ahir vaig arribar que marxava un bus i mentre vaig esperar el següent em vaig entretenir a fer proves amb la càmera. Poso les fotos a continuació. El Vapor Badia, l'estació, la gent que passava i l'interior del bus. Il.luminacions nocturnes, jugar deliberadament amb les velocitats d'obturació baixes, les temperatures de color extranyes de la il.luminació artificial. Ah, i el següent autobús va arribar puntual. Tot un éxit.

22@

De la xurreria al gratacels de colors. Dels paratges que fa anys eren descampats oblidats, pisos i cases baixes que convivien amb naus industrials i magatzems de transport, als espais i edificis que aquests dies són objecte d'una exposició a Nova York.

Parcelar la realitat porta a coses d'aquestes. Línies, colors i textures gràficament impactants però que mostren una realitat diferent del que veus i vius quan mires directament al món. Clar que pots trobar la gràcia d'una composició o falsejar malèvolament la realitat.

I no parlo només d'imatges. També la paraula pot ésser un instrument de manipulació, una eina per la mentida i la falsedat. La següent foto és presa des del parc que hi ha a l'interior de la plaça. Al costat del monolit que recorda que les assembles de Pau i Treva es van iniciar a Toluges, al Rosselló, el 1027 presidides per l'Abat Oliba. Els temps en els que vam ser la primera nació d'Europa a fer passes per sortir de la foscor dels temps feudals, uns temps en els que hi ha qui encara es veu que hi viu.