La Patum

La Patum que comença al vespre quan encara hi ha una mica de llum al cel. Amb el so del tabal, els rituals que cada any es repeteixen a la plaça. Després dels Turcs i cavallets han sortit les maces, les primeres espurnes de foc.

L'Àliga com sempre cerimonial. Impressionant el silenci que es fa a l'inici del ball i la sensació de moviment col.lectiu que es dona quan tota la plaça segeuix els seus moviments. Enguany és el 250 anniversari.

Les guites. El foc, el tabal, les corregudes.

Els gegants i la gent. Feia les fotos a pols, cercant en part la sensació de massa de colors i formes en el que es converteix els milers de braços i caps saltant.

Els nans nous. De sempre un dels moments de participació ritual de tota la plaça. Aquest any, però amb l'afegit que qui feia ballar el nan del gorro ja no hi és. M'impressiona pensar com la violència gratuïta li va manllevar la vida. Hi ha una parcarta que el recorda, i al terra del firal hi havia un pom de flors. La foto no és massa bona, però volia que n'hi hagués alguna dels nans nous.

I els plens. Impressionants com sempre.